En els últims anys, el consum de discs durs ha crescut de forma espectacular per la major necessitat dels usuaris d’emmagatzemar més i més. Els arxius digitals (fotos, vídeos, documentació personal i professional) que guardem són grans en nombre i en grandària. Molts usuaris tenen prou amb l’espai de disc dur intern dels seus equips, però molts altres adquireixen discs durs externs per ampliar la capacitat i per —i això és molt important— fer còpies de seguretat dels arxius més sensibles. Aquelles fotos personals tan importants per a la nostra família que ens hem descarregat a l’ordinador de sobretaula, també les hem de conservar en algun dispositiu d’emmagatzematge extern. Què passaria si el disc dur del nostre sobretaula s’espatlla i no tenim cap backup o còpia de seguretat de aquestes fotos que tant apreciem? El valor sentimental del que perdem serà sempre incalculable.
Abans de comprar un disc dur extern, ens hem de fer algunes preguntes. Es tracta de fer-nos amb el dispositiu que millor s’ajusti a les nostres necessitats. Per començar, hem de saber si anem a emmagatzemar molta informació. És obvi . Quant més arxius i més pesats siguin aquests, més capacitat ha de tenir el disc dur. O discs durs, perquè moltes vegades, amb un sol disc dur no en tindrem prou. Si cada dia gravem amb el nostre smartphone d’última generació o amb la càmera de vídeo digital, haurem de pensar en comprar un disc dur d’alta capacitat n’hi ha de fins a 3 terabytes, és a dir, de 2.000 o 3.000 gigues). Si només volem guardar fotos familiars, no cal que el disc tingui tanta capacitat. Una altra pregunta que ens hem de fer és el lloc d’ús que preveiem per a aquest nou dispositiu. Anem a transportar el disc dur d’un costat a un altre, o el tindrem sempre a casa? Més preguntes: Volem compartir les dades en xarxa o només li donarem un ús personal? Volem que el dispositiu sigui ràpid a l’hora de transferir informació des de o cap a l’ordinador?
Evitem la ‘ Síndrome de Diògenes Digital’La capacitat del disc dur s’ha d’ajustar a la nostra necessitat real. Si bé és cert que és millor que sobri, que no pas que falti, de vegades aquesta afirmació és una coartada per emmagatzemar de tot, sense criteri. Es parla de la Síndrome de Diògenes Digital: així com hi ha persones que guarden a casa els objectes més inservibles i estranys, hi ha usuaris que conserven arxius digitals fins a l’extenuació…, “per si algun dia em fa falta”. Aconsellem per tant guardar només allò realment necessari. Tinguem en compte que un disc dur amb molta informació accessòria alenteix les còpies de seguretat, dificulta les recerques i, si perdem les dades i els volem recuperar, ho tindrem més complicat. En aquest punt, el consell que hem de donar és comprar un dispositiu seguint el criteri d’unes expectatives realistes d’emmagatzematge d’informació. No ens passem pel que fa a capacitat. Com hem escrit abans, pensem només en allò que honestament ens cal guardar. Ni més, ni menys. A més, tinguem present que la tendència de mercat és cap a un abaratiment progressiu dels preus dels dispositius. Si més endavant ens cal més espai d’emmagatzematge, sempre estarem a temps de comprar un disc dur addicional.
Dispositius fixos , mòbils i amb xifrat de dadesSi volem un disc dur extern portàtil, la millor opció és un dispositiu de 2.5 “, que s’alimenta i connecta per USB. Són lleugers, compactes i, molts d’ells, molt estètics. Si els anem a transportar constantment, és bo que pensem a comprar dispositius amb carcasses fetes de materials anti-lliscants, que a més puguin absorbir les vibracions ocasionades per un cop (la part negativa és que aquest tipus de carcasses obstaculitzen la correcta dissipació la calor que genera el disc dur).
Si el disc dur que busquem estarà immòbil, podem triar un disc dur de 3.5″. Poden oferir diversos tipus de connectivitat (USB , xarxa, Firewire…) i tenen un cable d’alimentació amb transformador (obtenen l’energia de la xarxa elèctrica). Els equips fixos són més segurs: solen assegurar una millor ventilació i una major solidesa. Per això són l’equip ideal en el qual guardar còpies, per exemple, de les fotos dels esdeveniments familiars o de viatges. Per als més preocupats per la confidencialitat de la informació emmagatzemada, els experts recomanen adquirir equips amb sistema de xifrat de dades. Fins i tot és possible trobar dispositius que realitzen una autenticació biomètrica (empremta dactilar).
Connexió USB , la més habitualLa connexió USB és la més pràctica, perquè ens resultarà útil amb una gran infinitat d’equips informàtics. Si optem per aquesta opció, la versió que permet una major velocitat de transferència de dades és la USB 3.0. Si volem compartir la informació amb altres usuaris, hem d’assegurar que el disc dur extern ofereix aquesta prestació .
I no ens podem oblidar dels discos durs multimèdia ( connexió USB i HDMI ), que podem connectar a la tele o al projector.
Cristina GonzálezProduct manager de discos durs
Trobaràs discs durs i memòries a la botiga online de BEEP:http://www.beep.es/catalogo/discos-duros-y-memorias__0-11-3
Enllaç original
Abans de comprar un disc dur extern, ens hem de fer algunes preguntes. Es tracta de fer-nos amb el dispositiu que millor s’ajusti a les nostres necessitats. Per començar, hem de saber si anem a emmagatzemar molta informació. És obvi . Quant més arxius i més pesats siguin aquests, més capacitat ha de tenir el disc dur. O discs durs, perquè moltes vegades, amb un sol disc dur no en tindrem prou. Si cada dia gravem amb el nostre smartphone d’última generació o amb la càmera de vídeo digital, haurem de pensar en comprar un disc dur d’alta capacitat n’hi ha de fins a 3 terabytes, és a dir, de 2.000 o 3.000 gigues). Si només volem guardar fotos familiars, no cal que el disc tingui tanta capacitat. Una altra pregunta que ens hem de fer és el lloc d’ús que preveiem per a aquest nou dispositiu. Anem a transportar el disc dur d’un costat a un altre, o el tindrem sempre a casa? Més preguntes: Volem compartir les dades en xarxa o només li donarem un ús personal? Volem que el dispositiu sigui ràpid a l’hora de transferir informació des de o cap a l’ordinador?
Evitem la ‘ Síndrome de Diògenes Digital’La capacitat del disc dur s’ha d’ajustar a la nostra necessitat real. Si bé és cert que és millor que sobri, que no pas que falti, de vegades aquesta afirmació és una coartada per emmagatzemar de tot, sense criteri. Es parla de la Síndrome de Diògenes Digital: així com hi ha persones que guarden a casa els objectes més inservibles i estranys, hi ha usuaris que conserven arxius digitals fins a l’extenuació…, “per si algun dia em fa falta”. Aconsellem per tant guardar només allò realment necessari. Tinguem en compte que un disc dur amb molta informació accessòria alenteix les còpies de seguretat, dificulta les recerques i, si perdem les dades i els volem recuperar, ho tindrem més complicat. En aquest punt, el consell que hem de donar és comprar un dispositiu seguint el criteri d’unes expectatives realistes d’emmagatzematge d’informació. No ens passem pel que fa a capacitat. Com hem escrit abans, pensem només en allò que honestament ens cal guardar. Ni més, ni menys. A més, tinguem present que la tendència de mercat és cap a un abaratiment progressiu dels preus dels dispositius. Si més endavant ens cal més espai d’emmagatzematge, sempre estarem a temps de comprar un disc dur addicional.
Dispositius fixos , mòbils i amb xifrat de dadesSi volem un disc dur extern portàtil, la millor opció és un dispositiu de 2.5 “, que s’alimenta i connecta per USB. Són lleugers, compactes i, molts d’ells, molt estètics. Si els anem a transportar constantment, és bo que pensem a comprar dispositius amb carcasses fetes de materials anti-lliscants, que a més puguin absorbir les vibracions ocasionades per un cop (la part negativa és que aquest tipus de carcasses obstaculitzen la correcta dissipació la calor que genera el disc dur).
Si el disc dur que busquem estarà immòbil, podem triar un disc dur de 3.5″. Poden oferir diversos tipus de connectivitat (USB , xarxa, Firewire…) i tenen un cable d’alimentació amb transformador (obtenen l’energia de la xarxa elèctrica). Els equips fixos són més segurs: solen assegurar una millor ventilació i una major solidesa. Per això són l’equip ideal en el qual guardar còpies, per exemple, de les fotos dels esdeveniments familiars o de viatges. Per als més preocupats per la confidencialitat de la informació emmagatzemada, els experts recomanen adquirir equips amb sistema de xifrat de dades. Fins i tot és possible trobar dispositius que realitzen una autenticació biomètrica (empremta dactilar).
Connexió USB , la més habitualLa connexió USB és la més pràctica, perquè ens resultarà útil amb una gran infinitat d’equips informàtics. Si optem per aquesta opció, la versió que permet una major velocitat de transferència de dades és la USB 3.0. Si volem compartir la informació amb altres usuaris, hem d’assegurar que el disc dur extern ofereix aquesta prestació .
I no ens podem oblidar dels discos durs multimèdia ( connexió USB i HDMI ), que podem connectar a la tele o al projector.
Cristina GonzálezProduct manager de discos durs
Trobaràs discs durs i memòries a la botiga online de BEEP:http://www.beep.es/catalogo/discos-duros-y-memorias__0-11-3
Enllaç original